Realiment Cooperativa

Realiment.org - Grup de consum de productes sostenibles Creative Commons License

Pauline Green: "╔s hora que comencem a incidir en l'escena global"

realiment | 08 Gener, 2011 07:24

 

 

Pauline Green (Malta, 1948) es va convertir el novembre de 2009 en la primera dona de la història a arribar a la presidència de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI). Membre del partit laborista anglès i excap del grup socialista al Parlament Europeu, ara centra el seu mandat a projectar la imatge del cooperativisme al món, tot aprofitant la doble oportunitat que representa la crisi global, d’una banda, i la declaració de l’ONU de l’any 2012 com a Any Internacional de les Cooperatives, de l’altra.

Ets la primera dona presidenta de l’ACI en 115 anys. Tenint en compte que un dels principis del cooperativisme és la igualtat de gènere, té alguna significació especial la teva elecció?

Estic molt motivada per la reacció de les dones del moviment cooperatiu arran de la meva elecció. Queda clar que, arreu del món, el moviment encara no ha adoptat plenament el principi d’igualtat. Sabem que en molts països el nombre de dones implicades en cooperatives sovint és més alt que el d’homes. No obstant això, encara estem representats majoritàriament per homes. És vital que el moviment reconegui que els aspectes d’igualtat de gènere estan madurant i que la resta del món admeti que aquest segle segur que estarà dominat pels temes i les aportacions de les dones.

L’ONU ha declarat que el 2012 serà l’Any Internacional de les Cooperatives. Quines línies de treball prioritzareu des de l’ACI?

És una oportunitat sense precedents per augmentar la visibilitat i la influència del nostre moviment i per garantir que podem promoure el creixement i el desenvolupament de la família cooperativa arreu del món. Globalment, dóna una oportunitat a l’ACI per portar la seva representativitat a l’àmbit global: l’ONU, l’FMI, el Banc Mundial, el Fòrum Econòmic i Social i el G-20. Amb tot, no n’hi ha prou. Si volem influir de veritat sobre aquests òrgans hem d’assegurar-nos que els centres de decisió estan en sintonia amb l’èxit i la sostenibilitat actual de les cooperatives, i amb el potencial que tenim per dirigir un canvi socioeconòmic mundial i construir un món millor i més just. Això implica influir sobre els Estats Units i la Unió Europea, per bé que també hem d’estendre el nostre abast als governs de les potències econòmiques i polítiques emergents, com ara la Xina, l’Índia i el Brasil.

El nostre model de negoci arreu del món és propietat de gairebé mil milions de persones i ocupa gairebé 100 milions de persones, més que totes les organitzacions multinacionals juntes. A més, les 300 cooperatives més grans del món tenen un valor d’1,3 bilions de dòlars, que equivalen al PIB de la desena potència econòmica mundial. Qualsevol altre sector de negoci donaria el seu braç dret per una dada com aquesta.

El 2012, l’ACI realitzarà una potent campanya de difusió pública amb multitud d’actes organitzats per les mateixes cooperatives. Tot això ha d’impulsar la nostra imatge i permetre’ns accedir a finançament i recursos per fer créixer el nostre model més que mai. És hora que comencem a incidir en l’escena global.

El teu mandat també es caracteritza per les reformes internes i el canvi d’estructura que portaràs a terme dins l’ACI. Ens podries explicar en què consisteixen?

L’ACI ha passat per moments difícils, ha treballat en períodes de polarització política mundial i, més recentment, ha tingut molta cura per mantenir cooperatives de tradicions culturals i religioses diferents sota un mateix paraigua. No obstant això, durant les tres últimes dècades ha lluitat per canviar d’acord amb els temps. No havia estat en sintonia amb l’ambient comercial en el qual les cooperatives adherides operaven i va fer tard a l’hora d’utilitzar el potencial de la revolució de la informació. En un món en què les notícies instantànies, les xarxes socials i la innovació són vitals per a una organització, l’ACI encara estava casada amb mètodes tradicionals i caducs de representació i una burocràcia centralitzada. Fa quatre anys, la junta de l’ACI va decidir que havia de desenvolupar una organització més adaptada als nous objectius. Ara tenim un òrgan descentralitzat, una fórmula de subscripció nova i més justa, una visió, una estratègia de quatre anys i un pressupost multianual.

Es comunica prou bé el cooperativisme cap enfora?

Moltes cooperatives locals i les seves organitzacions nacionals treballen dur per millorar i enfortir la seva projecció pública, i per això les felicito. El problema real és que globalment no ho capitalitzem. En el mercat global, el model de negoci cooperatiu no té un perfil global, i l’hauria de tenir. L’exsecretari general de l’ONU Kofi Anan va dir que les cooperatives serveixen, d’una manera o altra, més de la meitat de la població mundial. Per a nosaltres, el repte és que siguem prou honestos per reconèixer que la gent no ho sap, això. En part, perquè molts de nosaltres ens hem allunyat d’anomenar-nos a nosaltres mateixos “cooperatives”. Amb la munió de noms, logotips i perfils diferents que hi ha, no existeix un sentiment distintiu de la presència del cooperativisme en l’economia mundial, ni tampoc un reconeixement del nostre impacte social a l’hora de donar suport a les famílies i les comunitats.

En una de les teves intervencions, demanaves a les institucions europees que reconeguessin les cooperatives com a “interlocutor social”. Com es concreta aquest reconeixement?

El diàleg social de la Unió Europea es basa en la representativitat dels empresaris i els sindicats, però hi manca una part. En molts països, la família cooperativa no s’alia amb els empresaris del sector privat, ja que senten que el fet diferencial dels nostres principis i valors sovint dificulta que trobi opinions comunes en temes laborals amb aquells negocis que estan obligats a maximitzar els beneficis per distribuir-los entre els seus accionistes. Per tant, a Cooperatives Europe [secció europea de l’ACI] debatem com incloure les empreses cooperatives en el diàleg social, de manera que la nostra veu diferenciada es pugui sentir. Les cooperatives de la UE ocupen 5,4 milions de persones, i això ens dóna dret a tenir veu.

“Crisi global-oportunitat cooperativa” va ser un dels temes de l’última assemblea general de l’ACI. Mundialment, heu copsat més interès per crear cooperatives?

Totalment. La fallida d’algunes de les institucions financeres globals més conegudes ha reforçat la manca de confiança de moltes persones cap a l’ordre existent. Segons un estudi publicat fa poc per l’Organització Mundial del Treball (OIT), mentre la banca privada estava lluitant per sobreviure, els dipòsits i els actius de les institucions financeres cooperatives van créixer arreu del món. Als EUA, els préstecs concedits per les cooperatives de crèdit als compradors de la seva primera casa van augmentar un 40%. A British Columbia (Canadà), els préstecs de les cooperatives de crèdit a les petites empreses van augmentar un 10%, mentre que a Holanda, Rabobank, el banc cooperatiu agrícola més gran del món, va veure com la seva quota de mercat en crèdits augmentava fins al 42%. Tot i que les cooperatives no són immunes a la recessió, arreu del món la gent s’interessa pel nostre model.

La qüestió és si podem afrontar el repte. L’economia global del futur no hauria d’estar dominada per un únic model, i els dirigents de tots els àmbits han d’advocar per la diversitat econòmica. I les cooperatives són actors clau en aquest aspecte.

Geopolíticament, el món està girant cap a la Xina, l’Índia, el Brasil, Rússia... Quin paper juguen les cooperatives en aquestes potències emergents?

Aquests quatre països tenen un sector cooperatiu de gran abast. Hem de ser capaços de comptar amb aquests governs i lluitar per aconseguir unes regles del joc al mateix nivell que les altres formes de negoci de l’economia global. Durant una trobada el setembre, el primer ministre xinès em va explicar que la prioritat del govern en els propers anys era garantir que la riquesa arribés a les àrees rurals, per assegurar que els 600 milions de ciutadans xinesos que viuen al camp comparteixin la prosperitat del país. I el govern xinès creu que les cooperatives jugaran un paper fonamental per fer que així sigui.

Entrevista de Carles Masià, per a PuntCoop - hivern 2010.

Comentaris

aci, la onu y demas

Yo mismo | 12/01/2011, 07:20

La onu ha demostrado ser un organo completamente corrupto y parcial, el cual no ha hecho nada mas que empeorar la situaciˇn en este mundo que vivimos, no se porque tendrÝa que alegrarme de que vaya ha convertir el 2012 en el a˝o del cooperativismo.

Afegeix un comentari
ATENCIË: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris sˇn moderats per evitar spam. Aix˛ pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb