Realiment Cooperativa

Realiment.org - Grup de consum de productes sostenibles Creative Commons License

Els ramaders no ecol˛gics s'emprenyen amb el ciclista Alberto Contador

realiment | 04 Octubre, 2010 08:52

 

 

 

La setmana passada va sortir a la premsa el possible cas de dopatge del guanyador de tres Tours de França: Alberto Contador. La notícia va córrer com una bomba i el mateix ciclista va sortir a donar la cara a la premsa per explicar què havia passat, segons ell. Idò bé, a la roda de premsa va argumentar que va ser víctima d'una intoxicació alimentària per clembuterol - una substància prohibida per als esportistes - després de menjar carn adulterada. No obstant, aquesta substància també està prohibida per al consum animal destinat a l'alimentació humana. Generalment, el clembuterol s'utilitza per fer engreixar els animals i fer que la seva carn sigui més tova o tendra.

Així les coses, després de que Alberto Contador denunciàs la seva possible intoxicació alimentàia per menjar carn engreixada amb clembuterol, han sortit l'associació de ramaders (no ecològics) ASAJA i ha exigit una rectificació pública per denunciar un fet sense tenir proves fefaents. No obstant, segons indica Maties Salom a un article al DBalears, "dels 20 positius per clenbuterol detectats els darrers dos anys, la meitat s'han demostrat producte de contaminació alimentària". I això que només uns centenars de persones a tot l'Estat espanyol passen controls d'anàlisi de sang o d'orina! 

Moltes preguntes i dubtes sorgeixen amb aquest assumpte: Realment són fiables els controls als ramaders? Per què els pagesos ecològics han de passar tants de controls i aquells que són perjudicials per a la salut i per al medi ambient no en passen suficients? No serà que hi ha permissivitat amb un model de ramaderia industrial i orientada al màxim benefici que incentiva aquests casos? No serà que el vincle del consumidor amb el ramader - el que s'anomena circuit del producte - ja no existeix i s'ha despersonalitzat?

Molts de dubtes sorgeixen arran de casos com aquests (recordau les vaques boges, la grip aviar, etc.) i a molts ens reconforta pensar que el nostre canvi d'hàbits de consum i nutricionals ens protegeix de casos semblants. Però encara queda molta feina per fer per canviar el model de producció i consum actual.

A continuació, podeu llegir tot l'article de Maties Salom. També podeu llegir la notícia d'Alberto Contador aquí i sobre els ramaders a l'Ecodiari

 

Menjar sota sospita

Per Maties Salom. DBalears 4 d'Octubre de 2010.

Ens regira pensar quantes micropartícules de clenbuterol trobarien les analítiques practicades al nostre voltant, atès que està acceptat que l'ús veterinari de la substància prohibida pot deixar residus en els voraços consumidors de carn contaminada. Després els detractors de l'agricultura i la ramaderia "biològica" aniran escaïnant que l'etiqueta no serveix per a res: almanco dóna certes garanties per als qui els agrada tenir un cert control de les substàncies amb què s'emmetzinen. Els pagesos d'Àvila, ai làs, han posat el crit en el cel perquè el campió ciclista espanyol ha assenyalat un rellom de vedella com el causant del positiu més orejat de la setmana. El positiu més sentit, deixau-m'ho dir, ha estat el de Marga Fullana, avui més heroïna que fa vuit dies, perquè la reacció humanitza encara més la ciclista més gran de la nostra gran contrada, i estam convençuts, el meu negre i jo, que la tornarem a veure somriure, i tancam el parèntesi.

L'esport més sospitós lluita aquesta setmana contra la carn vermella, neta a la fi de Creutzfeld-Jakob, però amb ombres de substàncies sospitoses. De fet, ahir llegíem que dels 20 positius per clenbuterol detectats els darrers dos anys, la meitat s'han demostrat producte de contaminació alimentària, una xifra que us pot anar donant voltes pel cap amb cada vegada més velocitat si pensau que només uns elegits entre els Elegits s'han de sotmetre a analítiques sistemàtiques, així que podríem sospitar que les restes de clen -així s'anomena en àmbits culturistes, on s'usa per augmentar la temperatura corporal, i així cremar greix més aviat- podrien resultar més comunes del previst. No ens tallarem, idò, de demanar a la botiguera el nom de les gallines que han post els ous amb què farem la truita avui vespre, si tenen vicis coneguts i si dormen o no dormen; els hàbits sexuals del pare i la mare de la vedella que trinxarem en un tàrtar passat-demà o el nom del veterinari que visitava habitualment la matèria primera d'aquesta sobrassada que, sí, fregarem tranquil·lament en el pa que cada dimarts compram su-aquí devora, ben tranquils perquè confiam al cent per cent en les mans i el forn. No ens jugam cap títol al Tour, però ens hi van altres coses...

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIË: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris sˇn moderats per evitar spam. Aix˛ pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb