Realiment Cooperativa

Realiment.org - Grup de consum de productes sostenibles Creative Commons License

ExperiŔncies cooperatives (VII): Cooperativa Ecoilla

realiment | 04 Setembre, 2010 06:47

 

Seguint amb la sèrie d'experiències cooperatives, aquesta vegada ens endinsam en el món de les cooperatives de pagesos. A continuació es presenta una entrevista a la gerent de la cooperativa de productors d'aliments ecològics Ecoilla, de Sineu. Margalida Torrelló ens explica quin és el seu funcionament i com és el model cooperatiu de pagesos així com quines són les seves dificultats pel fet de treballar de forma ecològica i els obstacles logístics que troben per arribar al consumidor.

Aquesta cooperativa sineuera surt de la necessitat dels agricultors i sobretot  dels ramaders de comercialitzar els seus productes ecològics. És tan difícil que la producció arribi als consumidors de forma adequada?

La nostra cooperativa ofereix uns productes que van de les finques dels socis directament al consumidor final a través del punt de venda que la cooperativa té al mercat de Santa Catalina. Tot aquest procés ha d’estar molt controlat, s’ha de dur un seguiment dels productes per poder garantir la seva traçabilitat.

Per altra banda, per poder crear un punt de venda, s’han de complir tot un seguit de normes sanitàries per poder obtenir tots els permisos pertinents, sobretot pel que fa a la carn, on la cadena de fred és un factor molt important. La cooperativa és l’eina que tenim per poder fer aquesta tasca. Per establir tot aquest sistema de comercialització és necessari realitzar una inversió important, inversió que els ramaders no haurien pogut fer individualment.

Generalment els productes de l’agricultura i la ramaderia passen per moltes mans fins arribar al consumidor final, a causa de tots els processos de selecció, calibratge, envasat, etc. a què se sotmeten els productes, s’encareix el producte, cost que acaba repercutint en el consumidor final.

Nosaltres hem aconseguit sortejar totes aquestes passes i evitar que es produeixi un sobrecost del producte, ja que més del 60% del preu final de producte és el que cobrarà el productor, molt diferent dels productes que passen per moltes mans, on del preu que paga el consumidor, només un 10% arriba al pagès.

Quines són les principals dificultats que es troben els productors ecològics?

Les explotacions ecològiques han de fer front a totes les dificultats que afecten el sector agrari i a aquestes hem d’afegir la dificultat de poder arribar als mercats. Els consumidors hi són, però els grans canals de comercialització no són la millor manera per acostar els nostres productes a tots els que hi estan interessats.

S’han de cercar nous canals de comunicació que permetin que els productes dels nostres socis puguin arribar directament als consumidors. En aquesta línia vàrem obrir el punt de venda de Santa Catalina, i de cada vegada més es fan arribar els nostres productes directament o bé a través de grups de consum. La venda electrònica encara no roda massa bé però sí que ens funcionen bé les comandes telefòniques o per correu electrònic.

El consumidor de productes ecològics té clar que les qualitats per a la salut dels nostres productes bé valen el sobrepreu que costen respecte dels convencionals.

Amb sis anys de vida i 14 socis i 21 col·laboradors, les cooperatives són el futur ?

Agrupam a 36 explotacions agràries ecològiques i un 20% de la superfície de conreu ecològic de l’illa, a la vegada 11 dels socis són pagesos a títol principal, més del 55% dels seus ingressos provenen de l’activitat agrària. Així com planteja la pregunta, semblen pocs, però no som més que el reflex de la realitat agrària de l’illa. Els pagesos, són pocs.

Les cooperatives agràries són l’únic futur que tenen al seu abast les explotacions agràries de l’illa. La descapitalització que han sofert aquestes explotacions en els darrers 40 anys no permeten afrontar el futur al marge d’una col·laboració estreta i solidària entre les explotacions.

La manera de plasmar aquesta realitat en una figura jurídica que permeti una col·laboració, respecti les opinions de tots, i sigui capaç de fer arribar els productes alimentaris directament als consumidors, és a través de les cooperatives agràries.

Actualment les cooperatives són més entitats de servei o promouen la cooperació entre els socis?

Les cooperatives fan un servei molt important als socis, proveint-los de tots els materials necessaris per dur a terme la seva feina, materials que si haguessin d’aconseguir de manera individual els suposaria una despesa més elevada.

Després també dóna el servei de la comercialització, de manera que el soci no ha d’afrontar en solitari aquesta feixuga tasca. Però per altra banda, aquesta tasca comercial conjunta també afavoreix la cooperació entre els mateixos socis, organitzant-los de manera que les mancances (ja sigui de producte o de disponibilitat de serveis, com maquinària) que pot tenir un, pugui ser coberta per un altre.

Aquesta col·laboració permet l’organització de les produccions de les explotacions per tal de poder oferir una continuïtat en la producció, fet que de manera individual no podrien.

El sector de la ramaderia ecològica és un dels més competitius i difícils. Quines creu que són les claus per assolir l'èxit?

Per poder assolir l’èxit s’ha d’aconseguir produir una carn, que a part de tenir el certificat ecològic, tengui una qualitat excel·lent, això s’aconsegueix establint uns controls de producció i fent un seguiment a les explotacions. Una vegada realitzada aquesta passa, és molt més senzill poder arribar a determinats sectors com poden ser restaurants i hotels, als quals els pots oferir una continuïtat en la producció i en la qualitat dels productes.

Tot això, acompanyat del certificat ecològic i oferint un producte local és el camí que s’ha de seguir per poder dur endavant l’agricultura i la ramaderia.

Quins pronòstics fa de cara al 2011?

Seguir millorant en la feina i la qualitat dels productes, i poder arribar a un mercat més ampli, donant a conèixer els nostres productes i el nostre punt de venda en el mercat de Santa Catalina, i arribant a restaurants, hotels, agroturismes i botigues especialitzades en productes de qualitat o “gourmet”.

Les tasques que s’han de realitzar són moltes, hem de millorar els sistemes de comercialització per tal de poder aconseguir que tota la producció de les nostres explotacions es pugui comercialitzar directament als consumidors. Aquest fet permetria una millora en els resultats econòmics de les explotacions dels nostres socis.

Brussel·les dóna més llibertat als governs nacionals per vetar el cultiu de transgènics al seu territori, pugen les matèries primeres, com el gasoil, l’electricitat, el blat de moro... Vista la situació, quines mesures recomanen des de la cooperativa per garantir la supervivència de les explotacions?

Desafortunadament estam en un estat sotmès als interessos de quatre cases comercials que ara han de vendre transgènics com fa 50 anys venien fitosanitaris i d’aquí 10 anys vendran productes per solucionar els danys que han generat.

La defensa dels transgènics no és més que una batalla d’interessos econòmics de grans multinacionals, completament al marge dels interessos de les explotacions. Com a empreses molt competitives que són, han fitxat com a comercials a polítics, científics, sindicalistes , etc. A cap d’ells els preocupa la realitat del sector agrari, únicament fan la feina per la qual cobren.

La pujada de les matèries primeres és la conseqüència de la realitat en què es troben immerses les explotacions agràries. Hem de produir amb les despeses d’aquí però hem de vendre al preu que posen empreses que produeixen a l’altre cap de món sense haver de fer front als costos ambientals, socials, fiscals, ... això és la globalització.

Les nostres explotacions han de ser els més autosuficients possible, produir dins la finca tot lo el necessari per dur endavant l’explotació, produir les pròpies llavors, guardar femelles reproductores en el cas de la ramaderia, agrupar-se amb altres cooperatives i col·laborar entre pagesos per poder sobreviure fent feina en el camp. Ara mateix s’està fent feina per poder emprar energies renovables a les finques, per tal que es puguin autoproveir d’energia i no haver de dependre d’altres fonts d’energia. Si tot això s’aconsegueix les explotacions podran disminuir les seves despeses i fer front de manera més optimista el futur que espera al món agrari.

Font: BalearsNews (Dissabte, 07 d'Agost de 2010)

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIË: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris sˇn moderats per evitar spam. Aix˛ pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb