Realiment Cooperativa

Realiment.org - Grup de consum de productes sostenibles Creative Commons License

Supermercats «sense fronteres». Per Esther Vivas.

realiment | 02 Setembre, 2010 06:23

La voracitat de la gran distribució no té límits

La compra a supermercats, hipermercats, cadenes de descompte... s'ha convertit en una activitat quotidiana, però poques vegades ens preguntem quina influència té aquest model de distribució a l'hora de determinar què comprem, a quin preu paguem els productes, com consumim.

 

Si analitzem algunes xifres, observem com la distribució d'aliments cada cop està concentrada en menys mans. A l'Estat espanyol, cinc cadenes de supermercats i dues centrals de compra controlen més del 75% de la distribució d'allò que mengem, i aquesta tendència va a més. És el que s'ha vingut a anomenar la teoria del rellotge de sorra o de l'embut. A Europa, per exemple, en un extrem de la cadena trobem uns tres milions de productors i a l'altre, 160 milions de consumidors; entremig, 110 grups monopolitzen la relació entre ambdós. Aquests últims acaben determinant a quin preu es paga el producte al pagès i a quin preu nosaltres el paguem al súper. Segons el sindicat agrari COAG, el diferencial mitjà entre el preu en origen d'un producte i en destí es situa en un 500%, amb el conseqüent empobriment de la pagesia familiar i la seva desaparició. A Catalunya, poc més de l'1% de la població activa treballa de pagès/a.

Aquest model té un impacte molt negatiu en el petit comerç. En la mesura que els supermercats s'han anat imposant, el comerç tradicional s'ha vist obligat a tancar les portes. Si a l'Estat espanyol l'any 1998 hi havia 95 mil tendes, al 2004 en quedaven 25 mil. En l'àmbit laboral, el treballador/a està sotmès a ritmes de producció intensos, tasques repetitives i a poca autonomia de decisió, que comporten malalties com l'estrès, l'esgotament, etcètera.

Davant les crítiques rebudes, la gran distribució dissenya estratègies de màrqueting empresarial i de responsabilitat social corporativa introduint productes de comerç just i ecològics als seus prestatges, creant fundacions i intentant dotar-se d'una imatge equitativa i solidària. Però malgrat aquestes pràctiques, la lògica dels supermercats és l'antítesi de la defensada pels moviments socials del comerç just, l'agroecologia o el consum responsable. La voracitat de la gran distribució no té límits. Avui, amb la saturació dels mercats del nord i una creixent classe mitjana al sud, els supermercats miren cap a noves quotes de mercat en aquests països. El sense fronteres arriba a la gran distribució. Una manera més de fer negoci.

Font: Article publicat a El Punt (08/05/2010)

Esther Vivas és autora de Supermercados, no gracias (Icaria Editorial, 2007) (http://esthervivas.wordpress.com)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb