Realiment Cooperativa

Realiment.org - Grup de consum de productes sostenibles Creative Commons License

ExperiŔncies cooperatives (V): El Rebost, cooperativa de consum ecol˛gic

realiment | 27 Juny, 2010 06:42

 

Avui continuam amb la nostra série d'experiències cooperatives de consum ecològic. En aquesta ocasió, ens centram en la cooperativa gironina El Rebost, una de le pioneres i que serveix d'exemple per a altres iniciatives semblants.

La Cooperativa El Rebost

És una cooperativa de consumidors de productes naturals i ecològics creada el 1988 (ja fa 22 anys!) de Girona. Actualment compta amb més de 240 socis i sòcies de consum i dóna feina a tres persones. La facturació l’any 2006 va pujar fins als 263.000 Euros a la seva botiga on tenen 1.300 productes catalogats. El objectius de la cooperativa són:

  • Proveir-se de forma autogestiona da d’aliments ecològics i naturals i altres productes que compleixin criteris ecològics.
  • Contribuir al desenvolupament del consum crític i responsable amb criteris de sostenibilitat ecològica i equitat i justícia a nivell social i econòmic.
  • Oferir cursos de cuina.
  • Divulgar temàtiques a través de xerrades.

La cooperativa El Rebost és pionera en la distribució de productes ecològics a Catalunya (conjuntament amb El Brot, de Reus, també estudiat en aquest bloc) amb criteris de sostenibilitat i respecte al territori i de justícia social. El Rebost practica la compra responsable, crítica i ecològica: no només d’articles d’alimentació, sinó també de detergents, cosmètics i tota mena de productes que són habituals als supermercats i als petits comerços, amb la diferència que la producció d’aquests s’ha dut a terme tenint en compte principis de sostenibilitat ambiental i de justícia social i econòmica.

El Rebost és una cooperativa de consum. És a dir, és una entitat econòmica sense un ànim de lucre especulatiu i que pertany als seus socis-consumidors. El treball de la cooperativa pretén posar en comú les necessitats dels consumidors i dels productors. Els socis de la cooperativa saben que, tot i que la tendència a consumir productes ha anat creixent en els darrers anys, encara és difícil que els productors arribin al consmidor a causa dels canals de comercialització. La cooperativa prioritza la proximitat dels productors, l’arrelament al territori i la producció econòmica justa.

Formació, informació i divulgació del consum ecològic

Des que es va fundar, els seus socis han dut a terme una tasca que va més enllà del subministrament i el proveïment de productes ecològics, ja que també han realitzat accions formatives i informatives com tallers i, més recentment, han creat un servei d’assessorament en la gestió i la compra de productes biològics per a les escoles.

Lola Puig, cuinera i nutricionista, coordinadora de l'estudi De fet, l’any 2006 la cooperativa El Rebost va publicar un estudi on es demostrava que és més sana i barata l’alimentació biològica a les escoles. A més, si aquest menú ecològic es basa en criteris d’estacionalitat i amb productes locals pot arribar a ser un 40% més barat que un menú convencional. Així, es demostra que l’alimentació ecològica està a l’abast de tothom.

A partir d’estudiar el menú d’un mes d’aquesta escola, es van buscar proveïdors ecològics per a subministrar els mateixos i es va valorar econòmicament aquest canvi. Es van introduir canvis en el menú inicial seguint criteris d’estacionalitat i nutricionals i el resultat va ser un menú de 1’43 €/infant/dia, quan el convencional era de 2’98 €. A més, amb la mateixa quantitat d’ingredients, amb un menú ecològic s’obté un 20% més de nutrients i la compra a proveïdors pròxims genera un impacte positiu en l’economia local i en redueix els costos.

si aquest menú ecològic es basa en criteris d’estacionalitat i amb productes locals pot arribar a ser un 40% més barat que un menú convencional. Així, es demostra que l’alimentació ecològica està a l’abast de tothom. 

Per aconseguir aquesta reducció econòmica, es va proposar recuperar la cuina de l’escola, basant-se en productes locals i de temporada, comprar directament als productors, ajustar les quantitats segons les necessitats dels nens i nenes i gestionar el temps del personal que intervé en l’elaboració dels menús.

Reflexions d'Engràcia Valls de la Cooperativa de Consum El Rebost

A continuació, es transcriu la intervenció d’Engràcia Valls de la cooperativa El Rebost a unes jornades d’economía solidària, que apareix al número 14 de la revista Nexe (any 2004). Hi podem trobar una explicació del seu model de treball i elements crítics per al funcionament de la cooperativa.

Com que aquestes jornades són d’economia solidària i no de producció agrària ecològica, parlaré del producte ecològic, però emmarcat en els nostres projectes d’economia social. Utilitzaré, per començar, la introducció que es feia en el programa d’unes jornades de cooperativisme de consum on vaig conèixer en Jordi Via, a Mallorca; aquest programa diu el següent: "Les cooperatives de consumidors promovem un model societari basat en la cooperació, la participació, la responsabilitat social i la integració de consumidors i treballadors". Això és comú en totes les empreses d’economia social, el que ja no és comú són els altres punts: "Som organitzacions de consumidors (consumidors i consumidores, eh?), que tenim per objecte aconseguir productes i serveis en millors condicions, així com defensar, informar i formar el consumidor. A més, tenim un model societari de futur per a iniciatives empresarials que neixin del potencial de les persones i els
col•lectius". Sabeu que el capital de les nostres empreses són les persones, no és mai el diner, i això no és discurs sinó realitat.

Com a organitzacions de comerç just, hem de ser totalment transparents i explicar com s’ha lluitat per la justícia i per l’ecologia al llarg de la cadena comercial.


En el cas de les cooperatives de consumidors de productes ecològics, caldria afegir un altre punt, i és que el tipus de producte que consumim ha de ser coherent amb els objectius de justícia social, de participació, etc. Una cooperativa de consumidors no és una empresa de distribució d’aliments. Les persones ens associem per comprar juntes, no per vendre. No tenim un preu de venda, sinó un preu de cost. Fixem un preu als productes en funció de les despeses que genera l’activitat social i l’activitat empresarial. Hi ha cooperatives, però, que
tenim botiga oberta al públic per a les persones que no són sòcies. Llavors, augmentem el marge.

El nostre objecte social, per tant, és proveir-nos de manera autogestionada de productes ecobiològics i fer-ho seguint criteris de sostenibilitat. Per què en diem productes ecobiològics? Segons certifica la normativa de producció, el prefix "eco" indica un sistema de producció respectuós amb el medi ambient, i en diem biològics perquè aquests aliments (el 80% dels productes que hi ha a les cooperatives de consum són aliments) han de tenir una qualitat alta i adequada. Penseu que la certificació en producció ecològica no fa cap mena de referència a la qualitat final del producte. Ens podem trobar espinacs ecològics amb més nitrats que espinacs convencionals, depèn de quin hagi estat el sistema de producció, i això passa.

Quan parlem de "criteris de sostenibilitat" és perquè intentem que els nostres criteris a l’hora de comprar un producte es basin en la perspectiva agroecològica, és a dir, en la seva vessant ecològica però també en la social i l’econòmica. O sigui, mirem que tot plegat sigui fruit d’activitats dignes per a les persones i d’unes relacions humanes basades en la cooperació, l’entesa mútua, la transparència, etc.

El comerç just no inclou consumir productes que no són de temporada, portats de l’altra punta de món amb no sé quantes cadenes de fred pel mig.

Respectar en el procés de producció el medi ambient implica no utilitzar substàncies químiques de síntesi, encara que, per exemple, a vegades en el control de plagues es fan servir substàncies xenobiòtiques, que són perjudicials per a la vida. O sigui, tot i ser molt orgàniques, no vol dir que no puguin afectar la fauna silvestre o el sòl. És complex i no es pot idealitzar mai, de la mateixa manera com tampoc es pot idealitzar el pagès que produeix productes ecològics o les explotacions petites, perquè moltes vegades, en allò que és petit i en allò que és ecològic hi ha la gran excusa per fer les coses de manera improvisada.

El tipus de producte que consumim les cooperatives de consumidors de productes ecològics ha de ser coherent amb els objectius de justícia social, de participació, etc.

Avui dia, a Catalunya els grups d’autoconsum de productes ecològics van creixent. La vessant d’organitzacions de consumidors està bastant deixada de banda, perquè la dinàmica del dia a dia se’t menja, i la immensa majoria de grups, integrats com a màxim per una cinquantena de famílies, es basen en el voluntariat, és a dir, no tenen ningú cobrant. Per tant, imagineu-vos la immensa feinada que significa portar un mínim control de qualitat, un mínim control de les compres, l’economia, les visites, etc.; si cada setmana s’organitza el racionament i el repartiment de productes queda molt poc temps per fer altres tasques. Ara som tretze o catorze organitzacions i només dues sobrepassem aquest nombre mitjà de famílies sòcies.

Actualment, a El Rebost som 120 famílies sòcies, hi ha una persona treballant a la cooperativa i aviat n’hi haurà una i mitja com a mínim, perquè el volum de la feina ens sobrepassa i hi ha determinades tasques que és bo que progressivament es vagin professionalitzant. I així, a més a més, es creen llocs de treball. Ja us he parlat, doncs, que hi ha dos models: el de tenda i el de voluntariat. Més o menys, jo calculo que som unes 500
famílies, ara mateix, a Catalunya, que consumim productes d’associacions de consum ecobiològiques, bàsicament radicades a Barcelona i de l’Àrea Metropolitana, perquè en tota la província de Girona només som nosaltres, en tota la província de Tarragona només hi ha el Brot, i en tota la província de Lleida només hi ha un grup molt petit i molt militant, que fa més aviat tasques de caire social a la capital. I també cal dir, per a la gent que no ho sàpiga, que ja fa bastants anys que existim: el Brot ja en fa 20, el Rebost ja en fa 16...

La majoria de cooperatives de consumidors i consumidores de Catalunya són associacions, o bé no estan formalment constituïdes, només quatre som cooperatives, tot i que es diuen a si mateixes cooperatives. Constituir-se com a cooperatives implica mirar-se la llei, presentar uns estatuts... Tot i així, ens coneixem, estem coordinades i intentem fer algunes coses conjuntament. A causa de la precarietat de les nostres organitzacions i de les nostres capacitats, ara mateix portem un any o més intentant fer un tríptic i encara no ho hem aconseguit...

En canvi, les cooperatives individualment sí que fan més coses, sí que editen tríptics o fan butlletins. Les cooperatives de la ciutat de Barcelona tenen un butlletí i es coordinen entre elles, és el Troc. O sigui, tot i que en l’àmbit català ens costi molt la coordinació, una per una les cooperatives fan coses interessants.

Una cosa que cada vegada tenim més clara entre totes és que necessitem créixer. Si realment volem aconseguir els nostres objectius, que són un canvi en els models de comercialització de productes i en el mercat, hem de tenir més protagonisme social, no tan sols a través de les nostres cooperatives, sinó també a través d’altres intervencions que permetin que un consumidor o consumidora, quan vulgui consumir productes agroecològics des de criteris de responsabilitat, ho pugui fer fàcilment i no per força a través de les nostres cooperatives. Cal que tota aquesta transparència, tot aquest coneixement de la cadena, tots aquests criteris s’estenguin arreu on es venguin productes ecològics, que de moment només són una etiqueta. Ara han obert una fruiteria a Mollet del Vallès que té una secció de productes ecològics amb etiqueta.

Però què hi ha al darrere? La gent compra aquella etiqueta, però no s’atreveix a res més. I té unes diferències de preu exorbitants respecte al producte convencional. Llavors, de què estem parlant? De productes d’elit? És consum responsable respondre a la crida d’una etiqueta? Ens ho demanem. El que passa és que, per aconseguir aquests objectius que dèiem, hem de dedicar més esforços específics en aquest tema.

El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, en el qual estem representats, és l’organisme de control i certificació dels productes ecològics de Catalunya. Estar-hi és molt important perquè ens permet conèixer directament moltes qüestions, ens permet veure per on van les coses en el sector de l’alimentació ecològica i, per tant, ens permet donar una informació als nostres socis i sòcies que, d’altra manera, no tindrien. Això és credibilitat. Passa que la credibilitat s’assoleix a través d’un compromís i una implicació molt forts, de dedicar-hi moltes hores.

La majoria de cooperatives de consumidors i consumidores de Catalunya  són associacions, o bé no estan formalment constituïdes, només quatre són cooperatives.

Volia acabar amb un exemple. Aquesta setmana he llegit que els supermercats Consum s’han separat d’Eroski. Sabeu que Eroski és un conglomerat immens, però que es defineix també com a cooperativa de consumidors? Consum se n’ha separat, perquè diu que està tipa que les decisions es prenguin cada vegada de manera més jeràrquica i vertical. Què estem dient quan parlem de cooperativisme? Hi ha la necessitat de saber treballar juntes persones que som molt diferents. Vull dir que no som una colla d’amics; a vegades la gent s’ha de carregar de paciència per poder continuar endavant. Penseu que, efectivament, la certificació ha d’existir, ha d’haver-hi algú que digui a un consumidor o consumidora que allò compleix una determinada normativa, però el que realment ens pot aportar una dosi de confiança i de transparència més alta és l’autocontrol que exerceix el productor, a través de cooperatives de productors, per exemple, i el control que exercim els consumidors amb una coneixença directa d’aquest productor. Només això evitarà que, com ja està passant, ens acabin venent productes amb l’etiqueta d’ecològic que, d’ecològics, no en tenen res.


 

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIË: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris sˇn moderats per evitar spam. Aix˛ pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb