Realiment Cooperativa

Realiment.org - Grup de consum de productes sostenibles Creative Commons License

Què és el consum?

realiment | 18 Juny, 2010 18:37

 

Consum
 

 

Què és el consum?

"Res es crea en les operacions de l'art ni en les de la Natura, i pot establir-se com a principi que
en tota operació hi ha una quantitat igual de matèria abans i després de l'operació...”
 
Antoine Laurent Lavoisier
Memòria sobre la dissolució del metalls pels àcids (1785)



Consumir com a activitat econòmica

La paraula consum avui en dia omple una gran part de les nostres vides. Hi apareix en incomptables ocasions a la premsa escrita i audiovisual, especialment quan es tracta de l’objectiu d’estimular el creixement de l’economia a través del consum de les persones i les empreses. És un terme que es refereix a l’acte d’adquirir uns béns i serveis i que es suposa que atorguen una utilitat o una satisfacció al seu comprador perquè així pot omplir una necessitat no coberta. El concepte que entenem avui en dia de la paraula consumir és essencialment economicista. És a dir, és una activitat econòmica que va inexorablement lligada al seu germà: el terme “produir”.

Doncs bé, el Gran Diccionari de la Llengua Catalana defineix el terme “consumir” com a “Gastar, destruir (alguna cosa) per descomposició, dissipació, combustió, etc.” La interpretació econòmica de consumir implica que els béns i serveis produïts per una societat es consumeixen, es dissolen, es destrueixen, es dissipen, es descomponen, etc. per desaparèixer per sempre més en el buit.


La llei de la conservació de la massa

Ara bé, si pensam en termes de física termodinàmica, la coneguda primera llei de la conservació de la massa/energia ens indica que no hi ha res material que sigui destruït o que desaparegui sinó que la matèria rep una transformació. És a dir, la matèria no desapareix ni es destrueix sinó que es transforma. Aquesta llei aporta un nova visió amb fortes implicacions sobre l’activitat econòmica i de com els humans observam el sistema econòmic. Mentre que avui en dia es pensa generalment que la matèria que ens apropiam per satisfer les nostres necessitats es consumeix, desapareix, una interpretació més acurada hauria de prendre en compte que no és així i que tota activitat de “consum” no és més que una transformació material. Allò que consumim/transformam a nivell individual es converteix en residu en diferents estats: líquid, gasós o sòlid. El petroli que cremam es transforma en gasos, el menjar en excrements i en molts casos en residus tant orgànics com inorgànics (plàstic dels envasos). Igualment, a nivell social, tot allò que extreim del medi ambient (aliments, matèries primeres per a energia, roba, cotxes, mobiliari, ordinadors, etc.) acaba transformant-se finalment en un residu abocat al medi ambient.


Els éssers humans formam part de la naturalesa

Aquest oblit és conseqüència d’un llarg període de segles de pensament científic que ha tendit a separar els éssers humans de la resta de la naturalesa que l’envolta, com si aquesta fos aliena a la persona. Situar l’ésser humà i el seu estudi en una esfera separada de la resta de la naturalesa ha conduït a establir un sistema social i econòmic, especialment al món occidental, on l’ecosistema no es té en compte a l’hora d’avaluar les decisions i les accions. La nostra forma de pensar i actuar actual està més influenciada per elements tecnològics i financers que ens han allunyat del pensament més organicista i connectat amb la naturalesa dels nostres avantpassats.

Emperò, com podeu suposar sense necessitat de gaires raonaments, els éssers humans som organismes i formam part de la naturalesa en evolució. Som organismes que realitzam transformacions metabòliques com qualsevol altra animal del nostre entorn. No obstant, posseïm també una gran força dinàmica de canvi de l’ecosistema que ens envolta. Som organismes que, pel simple fet de viure, gastam energia d’una forma o altra per acomplir un objectiu o un altre en les nostres accions. Si no gastàssim energia, viuríem en un estat vegetatiu constant. El treball o el lleure, per exemple, serveixen per desfer-nos d’aquest excedent d’energia que el nostre organisme atresora diàriament. Però també l’utilitzam per transformar el nostre entorn, intencionadament o no.

Si abans aquestes transformacions del nostre entorn les fèiem amb les nostres mans i amb pals, garrots, pedres o llances per conrear o per caçar, actualment les feim amb tractors, excavadores, fàbriques i escopetes. És a dir, tenim una capacitat de transformació de l’ecosistema molt superior. I sobretot, aquesta capacitat de transformació de la naturalesa per mitjà de la tecnologia es fa perquè tenim unes suposades necessitats insaciables de “consumir”.


Les necessitats dels éssers humans

No és cap novetat llegir que els humans tenim necessitats que volem satisfer. Alguns, especialment els economistes, hem sentit i llegit incomptables vegades que els humans tenim unes necessitats infinites, que no s’acaben de satisfer mai, que sempre volem més, etc. No obstant, en economia no s’ha estudiat gaire què són les necessitats humanes. Una necessitat és allò que és necessari per continuar existint. És per això que realment hauríem de distingir allò que són necessitats (fonamentals, bàsiques) d’allò que són simples desitjos impulsats per la interacció amb la societat (per efecte de la moda, la reputació, la curiositat, etc.).

El psicòleg Abraham Maslow va enunciar el 1943 la seva coneguda piràmide en la qual s’estableix una jerarquia entre les diverses necessitats des de les més bàsiques (les fisiològiques) situades a la base de la piràmide, fins a les més elevades de seguretat, acceptació social, autoestima i autorealització. La idea principal és que les persones tendim a satisfer primer les necessitats de més avall de la piràmide i a mesura que ho feim, escalam cap als nivells superiors.

Més tard, l’economista Manfred Max-Neef va escriure en 1982 que existeix un nombre de necessitats humanes fonamentals que sempre hi són a tot moment de la història i a totes les cultures. Són les necessitats de:

  • Ser,
  • Tenir,
  • Fer,
  • Estar,
  • Permanència (o Subsistència),
  • Protecció,
  • Afecte,
  • Enteniment,
  • Participació,
  • Lleure,
  • Creació,
  • Identitat i
  • Llibertat.


Ara bé, la forma o els mitjans utilitzats per satisfer aquestes necessitats, els satisfactors, és allò que canvia en el temps i entre cultures. Per ell, per exemple, l’habitatge, l’alimentació i el vestuari no s’han de considerar com a necessitats sinó com a satisfactors de la necessitat fonamental de permanència o subsistència. L’educació, també, és un satisfactor de la necessitat d’enteniment. I els sistemes curatius de salut són els satisfactors de la necessitat de protecció. I un mateix satisfactor pot contribuir simultàniament a la satisfacció de vàries necessitats, com per exemple una casa, que pot satisfer les necessitats de permanència, de protecció contra els elements climàtics, però també pot satisfer la necessitat de tenir (amb la seva propietat), d’identitat (equivalent a la d’acceptació social de Maslow) o de llibertat (sentir-se independent).

Les necessitats, aleshores, no són infinites sinó poques i classificables. La principal implicació amb el consum material és que aquest no és, per sí mateix, una necessitat sinó que pot respondre a tot un complex de raonaments que no es basen en les necessitats fonamentals sinó en un fet culturalment establert. I un factor molt important són els condicionants socials per adquirir certs tipus de béns però que poden ser contraproduents per a l’ecosistema, p. ex.: la compra en propietat de cotxes grans i potents davant d’altres alternatives per satisfer la mateixa necessitat de mobilitat com el transport públic, la bicicleta, el lloguer de cotxes, o la participació a una cooperativa de cotxes.

 

El consum i les necessitats actualment

Avui dia, la satisfacció de les necessitats i dels desitjos a les societats més opulentes es realitza gràcies a l’apropiació dels recursos naturals heretats i no reposables i a la gradual i irreversible destrucció de les funcions medi ambientals. L’ús instrumental del medi ambient i la miopia dels éssers humans ens du cap a un penya-segat on la caiguda seria de conseqüències intrínsecament desconegudes i impredictibles. Des del moment en què les societats som incapaces de conviure sense apropiar-nos d'encara més espai que ocupa la naturalesa, estam posant en risc la capacitat de que les funcions medi ambientals – com són la regulació del clima, els cicles de l’aigua o dels nutrients, entre d’altres – de continuar oferint-nos els serveis que ens han donat fins ara. Ignorar que nosaltres depenem i formam part d’aquesta complexa xarxa d’interaccions que és l’ecosistema ens pot abocar a greus problemes en el futur.


Realiment Cooperativa com a forma cap a un consum sostenible

Consumir no és més que transformar tant a nivell individual com social. Tot allò que consumim/transformam es converteix en residus i, aleshores, la forma en què consumim/transformam té una enorme influència sobre el medi ambient. Les pautes de consum actuals del món occidental i de les Illes Balears en particular són insostenibles perquè posen en risc la capacitat de regeneració dels cicles naturals i de les funcions medi ambientals.

El grup de consum Realiment Cooperativa té en consideració aquests aspectes i aspira a cobrir les nostres necessitats materials. Si tal com afirma Max-Neef les necessitats són finites i les mateixes per a tots, en allò que ens hem de fixar és en com les satisfem. Com a organismes que necessitam energia, estam obligats a adquirir al mercat o a aconseguir pel propi treball els aliments que ens demanda el nostre organisme. Com a organismes amb un excedent d’energia, estam obligats a gastar-lo d’alguna forma i per això feim esport, viatjam, ens movem, o compram objectes que utilitzarem per gastar el nostre excedent energètic. L’important, aleshores, no és què feim sinó com ho feim. L’objectiu de formar part de Realiment és reduir l’empremta ecològica del nostre consum i al mateix temps estimular una societat més cooperativa i justa no orientada cap a l’acumulació individual.

Alexandre Duran i Grant
Economista i membre de Realiment

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb