Realiment Cooperativa

Realiment.org - Grup de consum de productes sostenibles Creative Commons License

ExperiŔncies cooperatives (X): la cooperativa de consum ecol˛gic Es Lledoner

realiment | 25 Octubre, 2011 15:00

 

Dins la sèrie sobre experiències cooperatives en consum sostenible (veure al final per a més articles), avui ens endinsam en el cas de l'única cooperativa d'aquest tipus formalment constituïda que ha existit fins ara a Mallorca i fins i tot ens atreviríem a dir que a les Illes Balears. La cooperativa de consum ecològic Es Lledoner es va fundar l'any 1994 i va tancar el 2002, quan internet només començava a introduir-se en les nostres vides. És per aquest motiu que la recerca de referències a la xarxa respecte a aquest cas tan particular no aporta informació.

Degut a la manca de referències, aquesta recerca només es pot basar en les converses que hem mantingut amb antics socis de la cooperativa. El mètode utilitzat ha estat el de preguntes obertes sobre un qüestionari inicial. L'objectiu d'aquesta forma de procedir ha estat el de poder obtenir dades i opinions més completes sobre certs aspectes que es consideren importants tant per descriure el funcionament de les cooperatives de consum com per explicar les raons de la seva discontinuïtat en el temps. L'objectiu fonamental és el d'avaluar les possibilitats o la viabilitat a curt terme d'un projecte semblant a la ciutat de Palma.

 

1. Descripció de la cooperativa de consum ecològic Es Lledoner

Es Lledoner va ser el resultat de la voluntat d'un grup de persones per poder dur endavant el consum de productes frescos ecològics del camp mallorquí. Hi va haver dues tongades d'incorporació de socis. La primera va ser la dels fundadors, que varen ser uns 10-15, i a la segona, poc temps després, s'hi varen afegir uns 20-25 socis més. La cooperativa va establir-se a dos llocs diferents al llarg dels seus vuit anys de vida. En un primer moment, es varen instal·lar al barri d'Es Rafal. Més endavant, es varen mudar al barri de Son Espanyolet.

La raó darrera la fundació de la cooperativa va ser la iniciativa de membres d'Unió de Pagesos d'articular el sector de productes ecològics des del costat del consum i del de la producció. Teòricament, s'havia pensat també constituir una cooperativa de pagesos o productors que funcionaria com a central de compres per a la cooperativa de consumidors. La cooperativa agrícola ecològica no va arribar a constituir-se. Per altra banda, un soci fundador havia estat membre de la cooperativa de consum ecològic reusenca El Brot, pionera a Catalunya en desenvolupar aquest model. Va ser promotora en la implantació del model de cooperativa de consum amb punt físic de reunió i de venda a tercers.

La condició de soci

Per entrar a formar part d'Es Lledoner, els socis aportaven 5.000 pessetes (30 euros) de capital inicial i retornable. També s'havien de realitzar aportacions periòdiques per contribuir a les despeses fixes, essencialment el lloguer del local. Les aportacions periòdiques eren semestrals i eren devers 1.000 pessetes (6 euros). Ser soci de la cooperativa de consum donava dret a preus amb descompte sobre el preu de venda a clients no-socis. És a dir, la cooperativa també venia a clients externs i els guanys en aquestes vendes contribuïen a la viabilitat de l'organització. La cooperativa venia als socis amb un marge del 20% sobre els preu de cost mentre que per als clients no-socis el marge era del 40%. El descompte per als socis en el preu dels productes –essencialment els frescos– era aleshores de devers el 15%.

Governança, treball i activitat social

La cooperativa funcionava en termes polítics igual que qualsevol altra: una assemblea periòdica que elegia un consell rector amb president, secretari, tresorer, etc. El consell rector conduïa la gestió quotidiana de l'organització. Es Lledoner mai no va ser suficientment gran com per a contractar una persona com a gerent. Només en alguns períodes es va poder remunerar una persona a temps parcial perquè pogués obrir el local, rebre el gènere, despatxar, etc. La remuneració no era fixa sinó variable, a comissió sobre les vendes. Bàsicament, la cooperativa funcionava amb treball voluntari dels socis.

Malgrat els vuit anys d'activitat, es podria dir que la cooperativa no va dur a terme molta activitat de caire social. Es varen realitzar alguns tallers de cuina vegetariana i biològica, conferències sobre agroecologia i alguna cosa més amb la voluntat de crear una cultura de consum responsable. No obstant, els intents de dinamització es topaven amb la manca de temps dels socis per poder dedicar-l'hi.

Gestió financera

Com s'ha explicat abans, els socis aportaven capital inicial més una quota semestral que contribuïa a les despeses fixes. Aquesta era bàsicament el lloguer del local, el qual era a preus de mercat. No varen aconseguir mai un local amb un preu menor del que hi havia al mercat. Les despeses variables (bàsicament els productes) en molts casos es feien sota comanda. És a dir, la cooperativa intentava evitar tenir un gran estoc a la botiga-magatzem. Tenir un estoc d'existències és un límit per a possibles inversions en altres demandes. Així, l'estoc va ser limitat i rondava entre 300.000 i 600.000 pessetes (1.800 i 3.600 euros). Quan un soci sol·licitava que la cooperativa vengués un producte no fresc, se'n compraven uns quants més perquè altres socis i clients el poguessin comprar.

Oferta de productes

Com a tota botiga de venda de productes ecològics, els productes frescos eren el producte estrella. Emperò, la cooperativa no va posseir mai un frigorífic on guardar els estocs de productes frescos i si en quedaven alguns per al pròxim dia, es corria el risc de perdre aquesta part de l'estoc perquè es feia malbé ràpidament. Per evitar això, els productes frescos es comanaven amb antelació. Es tenia un llistat que s'actualitzava setmanalment. Els socis triaven per avançat sobre la llista els productes frescos que rebrien la setmana següent. La cooperativa hi afegia un poc més de quantitat per oferir tant als socis que no havien pensat en aquell producte com per a vendre als clients externs. El llistat estava disponible fins dilluns, el dimarts se li entregava als pagesos i el dimecres es rebien les caixes. Era, en definitiva, una compra de verdures “a la carta”.

També s'oferien altres tipus de productes envasats i no duradors. La gamma de productes abastava des dels cereals, les lleguminoses o les begudes fins a productes d'higiene domèstica i personal o cosmètica. Era una oferta relativament limitada en diversitat d'opcions però prou completa quant a les necessitats bàsiques de consum. Per a productes que no es trobaven a l'illa, es proveïen a través de la cooperativa catalana Mónverd. Quan es necessitava algun producte en una quantitat insuficient com per fer una comanda a la península, es recorria al majorista Natural Cash, que aleshores es trobava a Palma i no a Consell.

Quant als preus, Es Lledoner va ser capaç d'oferir productes relativament barats en comparació als preus d'altres establiments i cadenes de grans superfícies. El seu gran avantatge per a reduir preus de venda era l'autogestió: el treball voluntari dels membres implicava poder oferir un preu de venda avantatjós. El fet que fos una iniciativa ciutadana inspirava molts dels socis a involucrar-s'hi. Quant a la possibilitat de rebre una comanda a domicili, en un principi no era possible però es va arribar a oferir aquesta possibilitat els darrers anys.

Perfil dels socis i clients

El perfil dels socis i clients era divers. La majoria dels socis (un 75%) eren actius amb un perfil determinat: eren famílies amb fills que realitzaven compres grosses. El seu volum de consum podria cobrir un 80% de les seves necessitats. I només allò que no trobaven a la cooperativa ho adquirien a altres bandes. Si tres quartes parts dels socis eren actius, això vol dir que hi havia uns 10 o 15 que varen contribuir inicialment en la formació de la cooperativa però no hi consumien habitualment. Quant als clients externs, no hi havia un perfil determinat. No obstant, es de suposar que realitzaven compres més puntuals.

Els socis de la cooperativa eren persones molt militants, molt compromeses amb uns principis lligats a l'ecologia política i l'agroecologia. El seu militantisme era molt major del que s'observa avui en dia degut a que les dificultats per consumir de forma ecològica i responsable eren molt majors. No obstant, la raó que posaven per damunt de tot per consumir productes ecològics era la salut pròpia i dels infants de la família.

Per als socis de la cooperativa sembla que els horaris d'obertura limitats (alguns horabaixes entre setmana) no va ser realment un fre a la seva compra. Els horaris d'obertura estaven relativament ben adaptats al perfil del soci. Per als clients no-socis, els horaris d'horabaixa també podien ser interessants, però el fet que no estigués obert cada horabaixa podria limitar la fidelitat de més d'un.

2. Dificultats i motius del tancament de la cooperativa

Durant vuit anys la cooperativa va funcionar i va acomplir l'objectiu que els seus socis s'havien proposat: l'abastiment de productes ecològics. No obstant, l'any 2002 es va haver de prendre la decisió de tancar definitivament les portes. Les raons d'aquest tancament probablement són múltiples i difícilment es pot atribuir a un factor més que a un altre. La intensitat en la contribució de cada factor al tancament ara per ara és difícil de veure. Però l'objectiu fonamental d'aquest treball és poder conèixer justament els aspectes que no es varen ajustar correctament per respondre a un entorn comercial, social i econòmic que no deixa mai d'evolucionar.

Els entrevistats han coincidit bàsicament en dos factors fonamentals. El primer és la limitació i la manca de fiabilitat de l'oferta dels productes ecològics. L'oferta de proveïdors ecològics a Mallorca en aquells moments era extraordinàriament reduïda. Era molt difícil sobretot dur a terme l'activitat  d'agricultura ecològica professionalment. La falta d'oferta de productes frescos, que s'obtenia principalment de la finca Sa Taulera de Manacor i d'un pagès de Sencelles (Manolo M.), es veia a més perjudicada per la manca de fidelització i de fiabilitat en les entregues i en les comandes. També la qualitat del producte es va veure greument disminuïda en certs moments. La relativament baixa quantitat que demanava la cooperativa en relació a altres grans superfícies suposava que els proveïdors posassin més esment en mantenir la qualitat en les entregues dels seus clients principals, reduint així la qualitat del producte a la cooperativa.

A més, no existia un únic interlocutor per al subministrament d'un ample ventall de productes sinó que la cooperativa havia de contactar amb múltiples pagesos per obtenir un únic producte (taronges d'aquí, prunes d'allà, etc.). Aquesta dispersió de l'oferta en combinació amb la gestió voluntària de la cooperativa conduïa a la difusió dels esforços i que fallés la comunicació. No es podia oferir de tot i en tot moment perquè la cadena logística era molt complicada, fràgil i difícil de mantenir amb qualitat. Poder contactar amb tots els proveïdors per obtenir una quantitat relativament petita i puntual requeria un gran esforç voluntari de la cooperativa i del productor. Aquesta causa entronca amb la inexistència d'una cooperativa de productors que facilitàs el subministrament.

El segon factor en el que es coincideix és en el fet que, a final de cada exercici, les despeses superaven els ingressos. La cooperativa va tenir sempre pèrdues anuals. No obstant, gairebé sempre obtenia fons d'alguna banda o d'altra que la permetien continuar amb la seva activitat. Les pèrdues constants s'atribueixen a diferents causes. Els costs fixes no eren coberts amb els ingressos de les vendes. És a dir, els marges comercials tant per al soci com per al client extern no eren suficients per cobrir les despeses fixes. L'opinió dels entrevistats és que el marge comercial era significativament baix. Per cobrir aquestes pèrdues operatives es va proposar d'augmentar les quotes periòdiques però això significava penalitzar els socis. Aquesta opció hauria fet que els socis haguessin de sostenir les pèrdues de la gestió comercial independentment del seu nivell de consum.

Davant aquest problema, i vist a posteriori, les opcions tal vegada més raonables haguessin estat augmentar els marges comercials i la base de socis i clients. Augmentar la base social (i aleshores augmentar el capital) hagués permès ampliar el ventall de productes oferits i iniciar un cercle virtuós. Però com que la base social no es va augmentar en els vuit anys de la cooperativa –no hi va haver un increment de socis– quan es va voler arreglar el problema econòmic ja no s'arribava a la massa crítica necessària perquè fos viable la continuïtat del projecte. La cooperativa no havia crescut en tot aquest temps, malgrat les evidències anuals de que la seva talla no era viable. La manca de creixement va impedir la professionalització de l'activitat o la possibilitat d'un horari d'obertura més ampli i adaptat a més famílies.

Una altra raó comercial relacionada amb l'estancament orgànic i que va contribuir al tancament final de la cooperativa va ser la manca de visió comercial de l'activitat que es duia a terme. Els socis fundadors eren persones molt militants, però no professionals en aquesta àrea, que imposaven poc rigor en la gestió econòmica i que desconeixien molts aspectes del cooperativisme de consum. En paraules d'un dels seus socis fundadors, aquest projecte es podria haver dut a terme amb una associació enlloc d'una cooperativa perquè es tractava més d'un grup de persones petit amb una visió bastant endògena. El concepte de cooperativa atreia molt més perquè contenia un element ideològic major de moviment transformador anticapitalista o contrari a la visió mercantil dominant de qualsevol altre tipus de figura jurídica.

Els membres de la cooperativa provenien sobretot de moviments ecologistes i socials però no tenien –o no volien tenir– una visió comercial. La cooperativa no va agafar volada perquè algunes coses no s'arribaven a fer per manca de visió comercial i de voluntat de créixer. Així, no s'arribava a la massa crítica necessària o al punt mort per a la viabilitat autònoma del projecte. Els valors preponderants dels socis eren bastant incompatibles amb la visió comercial necessària. És més, aquests valors de justícia ambiental i social eren difícils d'aplicar sense oblidar que la cooperativa duia a terme una activitat comercial o econòmica que funciona sota uns altres principis que s'han de respectar perquè sigui viable.

3. Conclusions: cap a una nova cooperativa de consum ecològic?

Els membres que hem entrevistat han expressat que ells s'hi tornarien a interessar per un projecte de cooperativa de productes ecològics si es complissin certes condicions. Els hàbits de consum, els dietètics, la mobilitat o la flexibilitat horària han evolucionat i ells creuen que una nova cooperativa hauria de considerar aquests factors per ser factible. Hi ha una demanda creixent pels productes ecològics i això obre noves oportunitats per a un projecte del tipus Es Lledoner. Però també hi ha una major oferta i el diferencial de preus s'ha reduït prou com perquè les classes mitjanes puguin accedir a productes ecològics.

Malgrat les possibles amenaces sobre un projecte semblant, per al consumidor-treballador que té poca flexibilitat horària i que vol ser coherent amb els seus valors no només ecològics sinó també socials l'opció d'una cooperativa de consum no existeix ara per ara a Mallorca. Tenim hipermercats,  botigues especialitzades, mercats setmanals i grups de consum de productes ecològics però una cooperativa de consum no existeix en el panorama d'opcions organitzatives a Mallorca. És pot ser hora de reobrir aquest camí? L'estancament dels grups de consum ecològic, amb una filosofia semblant a la del cooperativisme, en un entorn de creixement de demanda, no seria un senyal de les limitacions que tenen per als consumidors conscients? S'ha desenvolupat ja un aprenentatge col·lectiu i una base social crítica i suficientment ampla perquè es pugui donar suport inicial i continuat a un projecte semblant? Potser encara haurem d'esperar un temps per tenir la resposta.

 

La sèrie "experiències cooperatives"

Des de fa ja un temps estam realitzant una sèrie amb estudis de casos, sense entrar en profunditat, d'experiències en cooperativisme ecològic. L'objectiu principal és adquirir coneixements de quines són les formes de funcionar d'altres persones que s'han unit amb el mateix objectiu de consumir de forma ecològica i responsable, quines han estat les seves dificultats i solucions i com han evolucionat. Els estudis es basen en la informació que ens arriba per internet i per altres mitjans, si escau. Fins ara, la sèrie es compon dels següents projectes:

Experiències cooperatives (I): Mespilus, cooperativa de consum ecològic

Experiències cooperatives (II): El Brot, cooperativa de consum ecològic

Experiències cooperatives (III): La Llavoreta, associació de consumidors de productes ecològics

Experiències cooperatives (IV): Mercatrèmol. Associació de consumidors de productes ecològics

Experiències cooperatives (V): El Rebost, cooperativa de consum ecològic

Experiències cooperatives (VI): L'associació Tuatu

Experiències cooperatives (VII): Cooperativa Ecoilla

Experiències cooperatives (VIII): Ecogermen Sociedad Cooperativa de Consumo Ecológico

Experiències cooperatives (IX): Landare, associació de consumidors

 

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIË: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris sˇn moderats per evitar spam. Aix˛ pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb